La compensació econòmica per raó de treball és el dret a una compensació econòmica per al cònjuge que hagi contribuït de manera “substancialment superior” a la feina per a la casa, o hagi treballat per a l'altre cònjuge amb una remuneració insuficient; aquesta indemnització es troba regulada a l'art. 232.5 del Codi civil de Catalunya
No obstant això, el cònjuge que s'hagi vist beneficiat per la feina de l'altre haurà d'haver obtingut en el moment de l'extinció del règim econòmic matrimonial un increment superior al de l'altre com a conseqüència a la dedicació més gran a la casa oa la feina de la seva parella. Per determinar aquesta compensació no s'ha de tenir en compte el major o menor patrimoni de cadascun dels cònjuges sinó que es tindrà en compte l'increment dels patrimonis durant la convivència.
La finalitat d'aquesta compensació és "compensar" el cònjuge que hagi facilitat la prosperitat, els beneficis i el progrés generats per l'activitat laboral de l'altre, en encarregar-se l'altre substancialment en treball domèstic o per ajuda directa en el seu negoci.
També és aplicable a la parella estable convivent.
Els requisits perquè es doni aquesta compensació segons la doctrina del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són:
a) Que el matrimoni estigui sotmès al règim de separació de béns del dret Civil de Catalunya.
b) Que es produeixi la liquidació del règim econòmic matrimonial per separació, divorci, nul·litat matrimonial o declaració de mort d'algun dels cònjuges.
c) Que un dels cònjuges hagi treballat per a la casa substancialment més que l'altre o per a l'altre cònjuge sense remuneració o una que sigui insuficient, i
d) Que en el moment de l'extinció del règim s'hagin produït o generat excedents acumulables al patrimoni d'un dels cònjuges, configurat com un element objectiu, declarant-se per la doctrina més autoritzada que gravita sobre la descompensació dels guanys entre ambdós cònjuges amb un límit que no es relaciona amb l'enriquiment sinó amb un percentatge de la diferència entre els guanys. Es té present la capacitat de generació de riquesa de cada cònjuge (STSJC 69/2014, de 30 d'octubre), evitant la invocació a l'enriquiment injust, i cal calcular el desequilibri entre les economies de tots dos.
Actualment el criteri d'Hisenda és que el perceptor de la compensació econòmica no ha de tributar per aquest concepte i que el pagador de la compensació no pot reduir la seva base imposable.
Si et trobes en procés de divorci o separació no dubtis a assessorar-te amb nosaltres.
Tornar al llistat
692 13 60 82
diana@duchadvocats.com
