La manca injustificada d'assistència a classe de manera reiterada per part de l'alumne és allò que s'anomena absentisme escolar.
És un problema que ens trobem de vegades els advocats de família.
L'absentisme escolar té les seves conseqüències civils i penals, ja que el dret a l'educació és un dret protegit i proclamat tant per la legislació internacional com per l'estatal i l'autonòmica
Així La Declaració Universal de Drets Humans, proclamada per la Resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides de 10 de desembre de 1948, declara al seu preàmbul que el respecte dels drets essencials que en aquest Text es reconeixen, només poden ser respectats mitjançant lensenyament i leducació.
Com a dret es reconeix a l'article 26 on es declara:
'1. Tothom té dret a l'educació. L'educació ha de ser gratuïta, almenys pel que fa a la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. La instrucció tècnica i professional haurà de ser generalitzada; l'accés als estudis superiors serà igual per a tothom, en funció dels respectius mèrits.
2. L'educació té per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana i l'enfortiment del respecte als drets humans i les llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos i promourà el desenvolupament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. Els pares tenen dret preferent a escollir el tipus d'educació que s'haurà de donar als fills.'
La Constitució espanyola de 1978, reconeix també el dret a l'educació en l'article 27, dins dels drets fonamentals i les llibertats públiques (Secció Primera del Capítol segon, del Títol Primer), amb la important i decisiva protecció que li confereix larticle 53 de la Norma Fonamental. Es reconeix en el referit article 27 que:
1. 'Tots tenen dret a l'educació. Es reconeix la llibertat densenyament.
2. L'educació té per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals.
3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les pròpies conviccions.
4. L'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
5. Els poders públics garanteixen el dret de tots a leducació, mitjançant una programació general de lensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.
6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins del respecte als principis constitucionals.
7. Els professors, els pares i, si escau, els alumnes intervindran en el control i la gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics, en els termes que la llei estableixi.
8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per garantir el compliment de les lleis.
9. Els poders públics ajudaran els centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi.
10. Es reconeix l'autonomia de les universitats, en els termes que la llei estableixi.'
Al progenitor o persona responsable del menor que generi aquesta situació pot ser responsable tant a l'àmbit civil com al penal
n l'àmbit civil la conseqüència que comporta és la del desemparament del menor comportant la suspensió de la pàtria potestat o potestat parental i fins i tot podent promoure's la privació de la pàtria potestat/potestat parental.
L'article 236-17 del Codi Civil de Catalunya disposa que els deures que integren el contingut de la potestat parental són vetllar pels fills, prestar-los aliments en el sentit més ampli, conviure, educar-los i proporcionar-los una formació integral.
I el 236-6 del mateix Codi regula la privació de la titularitat de la potestat parental per incompliment greu o reiterat dels seus deures en disposar específicament que els progenitors poden ser privats de la titularitat de la potestat parental per incompliment greu o reiterat dels seus deures , existint incompliment greu si el fill menor o incapacitat pateix abusos sexuals o maltractaments físics o psíquics, o si és víctima directa o indirecta de violència familiar o masclista.
A més La llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (d'ara endavant LDOIA) contempla com a possibles situacions de desprotecció dels menors la de risc i la de desemparament en l'article 102.2:
e) La manca d'escolarització en edat obligatòria, l'absentisme i l'abandó escolar.
Una altra de les conseqüències civils és que pot suposar una modificació de mesures en el canvi de guarda i custòdia dels menors per al cas dels progenitors custodis.
A l'àmbit penal concorre amb el delicte d'abandó de l'article 226.2 del Codi Penal que preveu la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de la pàtria potestat de 4 a 10 anys, a més de la possible declaració de desemparament del menor, i se suspèn la potestat parental.
Hi ha extensa jurisprudència respecte d'això coincidint que els progenitors no poden fer valer excuses si són coneixedors de la situació d'absentisme per part del menor, ja que la consolidació dels hàbits educatius és una tasca fonamental dels progenitors.
Tornar al llistat
692 13 60 82
diana@duchadvocats.com
