A Duch Advocats ens hem trobat amb moltes situacions en què es confonen o no es coneixen les obligacions en cas de divorci o separació que existeixen sobre les responsabilitats paternofilials segons el codi civil català.
Conèixer amb profunditat aquestes obligacions i/o opcions que tenim ens permetrà als advocats traçar l'estratègia més adequada d'acord amb els seus interessos.
La potestat parental o responsabilitats paternofilials romanen després de la dissolució de l'enllaç matrimonial o de la relació de parella. No obstant això, l'exercici conjunt però alhora per separat comporta més complexitat ja que requereix el consens dels progenitors que viuen separats.
L'article 233-8 del Codi Civil de Catalunya disposa que:
1. La nul·litat del matrimoni, el divorci o la separació no alteren les responsabilitats que els progenitors tenen envers els fills d'acord amb l'article 236-17.1. En conseqüència, aquestes responsabilitats mantenen el caràcter compartit i, en la mesura que sigui possible, s'han d'exercir conjuntament.
2. Els cònjuges, per determinar com s'han d'exercir les responsabilitats parentals, han de presentar les propostes de pla de parentalitat, amb el contingut establert per l'article 233-9.
3. L'autoritat judicial, a l'hora de decidir sobre les responsabilitats parentals dels progenitors, ha d'atendre de manera prioritària l'interès del menor.
La potestat parental és un conjunt de drets i obligacions ampli de caràcter irrenunciable, que implica vetllar pel fill menor proporcionar-li alimentació, companyia, educació, formació i desenvolupament integral dels fills menors tant en l'aspecte de la cura personal com en l'àmbit patrimonial .
Les controvèrsies en l'exercici de la potestat parental es podran dirimir judicialment en un procediment de jurisdicció voluntària, en el qual es jutgen els conflits com si el menor ha de fer un viatge a l'estranger, si ha d'expedir o renovar el DNI o passaport, canvis de col·legi, tractaments mèdics, psicològics etc.
L'Article 156 del codi civil el que regula és el procediment que cal seguir en cas que es produeixin discrepàncies, o controvèrsies, en l'exercici de la pàtria potestat, quan els progenitors no es posen d'acord en alguna cosa que ha de realitzar el menor (per exemple, supòsit de canvi de col·legi o a quin col·legi anirà el nen).
En aquests casos es tracta d'instar un procediment de jurisdicció voluntària, sense que sigui necessari ni advocat ni procurador (encara que sempre és recomanable), en què el jutge, prèvia audiència del menor (si té prou judici en relació amb això) i amb l'informe previ del Ministeri Fiscal, ha d'atorgar l'exercici de la pàtria potestat per a un fet concret al pare oa la mare, perquè sigui aquest qui pugui decidir en aquest fet concret que ha estat objecte de discrepància o controvèrsia. El que ha de quedar clar és que el Jutge no decideix què fer, només concedeix l'exercici de la pàtria potestat en aquest fet concret al pare a la mare.