Els delictes contra la salut pública no són només els relacionats amb el tràfic de drogues, sinó que també comprenen moltes altres conductes que posen en perill la salut pública de la població.
La protecció de la salut pública es regula a l'article 43.1 de la Constitució Espanyola que reconeix el dret a la seva protecció entre els principis rectors a la política social i econòmica.
Aquests delictes es regulen als articles 359 a 378 del codi Penal que formen part del Capítol III del Títol XVII del mateix.
El nostre ordenament jurídic distingeix entre dos tipus de delictes contra la salut pública, els delictes relacionats amb el comerç i els delictes relacionats amb el tràfic de drogues
DELICTES RELACIONATS AMB EL COMERÇ:
Són els regulats entre els articles 359 i 367 del Codi Penal, i poden consistir en:
Elaborar substàncies perilloses per a la salut o substàncies químiques que poden ocasionar estralls.
Crear medicaments o productes sanitaris sense comptar amb la deguda autorització per fer-ho.
Distribuir medicaments sense estar autoritzat.
Falsedat documental relacionada amb medicaments o productes sanitaris.
Dopatge en l'àmbit de l'esport.
Fraus i adulteracions relacionades amb productes alimentaris o aigües potables.
DELICTES DE TRÀNSIT DE DROGUES:
Són els delictes que es troben entre els articles 368 i 371 del Codi Penal, poden consistir en:
Trànsit de drogues.
Trànsit de precursors de drogues.
Actes preparatoris i reincidència internacional.
Aquests delictes poden ser comesos per qualsevol persona excepte aquelles conductes delictives previstes entre els articles 359 i 366 del Codi Penal que només poden ser comesos per aquelles persones que s'hi esmenten.
A Espanya, al contrari que en altres països, els actes relacionats amb propagació de malalties contagioses o epidèmies no es troben castigats al nostre Codi Penal però això no obsta que siguin conductes que puguin ser castigades com un delicte de lesions o d'homicidi amb les conseqüències penals que això comporti.
A més, l'article 372 preveu una inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, indústria o comerç de 3 a 10 anys si els delictes contra la salut pública són comesos, en l'exercici del càrrec, per:
Empresaris
Facultatius funcionaris públics
Intermediaris al sector financer
Treballadors socials.
Docents o educadors.
Preveu també la pena d'inhabilitació absoluta de 10 a 20 anys si són comesos, en l'exercici del seu càrrec, per autoritat o agent de la mateixa.
S'entén que són facultatius les següents persones:
Metges.
Psicòlegs.
Veterinaris.
Els que tinguin un títol sanitari.
Farmacèutics i els seus dependents.
Si els fets previstos en aquest capítol fossin realitzats per empresari, intermediari al sector financer, facultatiu funcionari públic, treballador social, docent o educador, en l'exercici del seu càrrec, professió o ofici, se li imposarà, a més de la pena corresponent, la d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, indústria o comerç de tres a deu anys. S'imposarà la pena d'inhabilitació absoluta de deu a vint anys quan els fets esmentats siguin realitzats per autoritat o agent d'aquesta, en l'exercici del seu càrrec.
A aquest efecte, s'entén que són facultatius els metges, els psicòlegs, les persones en possessió de títol sanitari, els veterinaris, els farmacèutics i els seus dependents. (article 372 Codi Penal)
El nostre Codi Penal preveu l'atenuació de la pena dels delictes tipificats als articles 361 a 372 que poden ser castigats amb una pena inferior en un o dos graus a l'assenyalada per la llei si es compleixen certes condicions que són les següents:
1.Que el subjecte hagi abandonat voluntàriament les seves activitats delictives.
2.Que hagi col·laborat activament amb les autoritats o els seus agents bé per: impedir la producció del delicte, obtenir proves decisives per a la identificació o captura d'altres responsables o per impedir l'actuació o el desenvolupament de les organitzacions o associacions a què hagi pertangut o amb les que hagi col·laborat.
3.Si es tracta d'un reu drogodependent en el moment de la comissió del delicte, que demostri que ha finalitzat un tractament de desintoxicació, sempre que la quantitat de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques no fos de importància notòria o d'extrema gravetat.
En els casos previstos als articles 361 a 372, els jutges o tribunals, raonant-ho a la sentència, poden imposar la pena inferior en un o dos graus a l'assenyalada per la llei per al delicte de què es tracti, sempre que el subjecte hi hagi abandonat voluntàriament les seves activitats delictives i hagi col·laborat activament amb les autoritats o els seus agents bé per impedir la producció del delicte, bé per obtenir proves decisives per a la identificació o captura d'altres responsables o per impedir l'actuació o el desenvolupament de les organitzacions o associacions a les que hagi pertangut o amb les que hagi col·laborat.
Igualment, en els casos previstos als articles 368 a 372, els jutges o tribunals podran imposar la pena inferior en un o dos graus al reu que, sent drogodependent en el moment de comissió dels fets, acrediti suficientment que ha finalitzat amb èxit un tractament de deshabituació, sempre que la quantitat de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques no fos de importància notòria o d'extrema gravetat. (Art. 376 Codi Penal)
Tornar al llistat
692 13 60 82
diana@duchadvocats.com
