El dret a la compensació econòmica per raó del treball constitueix una norma de liquidació del règim econòmic que permet a un dels cònjuges rescabalar-se amb càrrec als guanys de l'altre quan concorren els requisits previstos a l'art. 232-5 de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, Codi Civil de Catalunya, Llibre Segon, relatiu a la Persona i la Família (CCCat), quins són:
Que un dels cònjuges hagi treballat per a la casa substancialment més que l'altre i/o que un hagi treballat per a l'altre sense remuneració o amb remuneració insuficient.
Que en el moment de l'extinció del règim una de les parts s'hagi enriquit més que l'altra.
Que hagi dedicat més temps a la cura de la família que l'altre cònjuge.
La quantia d'aquesta compensació es fa basant-se en les regles de càlcul de l'art. 232-6 del codi Civil de Catalunya i cal elaborar un inventari.
Com que la prestació compensatòria el moment de sol·licitar aquesta compensació econòmica és en el moment de la crisi matrimonial després no es podrà sol·licitar. Es pot pactar de mutu acord o en el cas que no n'hi hagués serà el jutge qui la determini.
Aquesta compensació també cap a les parelles de fet.